Castellano Valencià
Castellano Valencià
Yo no me llamo José Luís
Segurament el líder d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, serà recordat per molts, entre altres coses, pels seus contactes amb la banda armada ETA i per l’escena que protagonitzà, amb l’expresident Pasqual Maragall, tot i fotografiant-se amb una corona d’espines al cap. Però , sense cap mena de dubte, la seua darrera intervenció en un programa de TV de màxima audiència i on el públic assistent li féu preguntes, ha estat l’afer que més l’ha donat a conèixer. Carod, tranquil, segur d’ell mateix i amb un to afable però contundent, va anar contestant una a una les múltiples preguntes que li feren. Val a dir que cal ser molt agosarat per presentar-se a aquest programa de la TV espanyola, dir-se sense complexos que és independentista i acceptar un bon grapat de preguntes, algunes d’elles una mica ofensives, que de bestreta ja sabia de quin caire serien. L’Espanya més mesetaria no està acostumada que en un programa de màxima audiència un polític d’esquerres, republicà i independentista, sense pèls en la llengua, conteste una a una, i amb tota mena d’arguments, preguntes que, encara que per a alguns ens semblen elementals, per a la immensa majoria de la població són incòmodes, tabús, de mal gust, políticament incorrectes i fins i tot alguns dirien que anticonstitucionals.
I és que generació rere generació l’educació que des de les escoles s’ha transmés a la ploblació - encara avui s’hi dóna - ha passat pel sedàs d’un model molt concret d’estat-nació. Un model uniforme, on la diversitat cultural, lingüística, històrica… és pura anècdota. Per això, la senyora Sagrario de Valladolid, que es dirigí a Carod anomenant-lo José Luís, es va sentir fins i tot ofesa quan el líder republicà li contestà, amb total normalitat i molt educat, que ell no es deia José Luís, sinó Josep Lluís. La val•lisoletana, exemple de la immensa majoria de la població espanyola, estava ofesa perquè Carod la corregira. Ella no podia entendre que un ciutadà d’Espanya es diguera Josep Lluís. L’educació que havia rebut des de l’escola és que l’única llengua oficial a tot l’estat és l’espanyol i per tant estava en tot el dret de fins i tot canviar-li el nom. Aquesta prepotència, aquesta ignorància sobre la realitat plurinacional i plurilingüística de l’estat, aquesta creença inculcada a consciència que amb l’espanyol s’hi pot fer tot, no és ni més ni menys que els fruits d’una educació que encara continua, en part, que transmet als ciutadans i ciutadanes una visió deformada, partidista i manipulada de la realitat
Si l’independentisme cada vegada té més seguidors i seguidores és, entre altres motius, perquè cada dia hi ha més gent que està fart d’haver de donar explicacions sobre les coses més elementals,fins i tot sobre el seu propi nom. Més de 30 anys de democràcia haurien d’haver sigut uns anys més que suficient perquè a ningú li estranyara que a hom li puguen dir Josep Lluís, Xosé o Josebe. Les preguntes que li van fer al polític republicà, fill de mare immigrant i pare català, van palesar que a l’Espanya més profunda cal fer-hi molta pedagogia, calen molts programes con aquest i d’altres semblants on s’argumente, s’explicite i s’eduque la població en el respecte a la diversitat. És una falta d’educació i una bufetada a la intel•ligència que hom es negue a dir Josep Lluís quan diu amb total normalitat James Bond, Arnold Saurseneguer, Mikhail Gorbachev… L’exemple d’aquest programa televisiu hauria de fer reflexionar a més d’un polític, fonamentalment als que tenen competències educatives, que continuar educant la població ignorant i deformant la realitat plurinacional i plurilingüística de l’estat és, a més de manipulador, fomentar un model educatiu que atia l’enfrontament i posa en perill la cohesió social.
Alcoi,11denovembredel 2007
Vicent Luna i Sirera
1. Bueno, la verdad es que CArod-Rovira fue el otro día para mí una sorpresa muy agradable. Los medios de comunicación lo habían descrito como un demonio y, en realidad, lo que demostró fue todo lo contario. Un politico claro, directo y contundente que tapo todas las bocas de los que allí estaban. No soy ni independentista ni nada por el estilo, pero la diferencia de este político comparado con rAJOY y Zapatero es inmensa a favor del primero.
En la televisión pública hacen falta más programas que hablen de la verdadera realidad de este país.
2. No todos los castellanos somos tan cerrados de mollera como la señora del programa ni todos los que hablan una lengua distinta del castellano son independentistas como Carod...
Contra este señor y lo que representa hay una animadversión personal que no debe ser extendida a todos los catalano o valenciano hablantes. Si en vez del señor Rovira hubiera estado el señor Pujol (por ejemplo) seguro que no se hubieran dirigido a él como Jorge en vez de Jordi...
Pero aunque me fastidie, porque el independentista catalán no es santo de mi devoción, debo darle la razón. Su nombre es Josep Lluis aquí y en la China Popular y nadie -por mucha manía que se le tenga- debe cambiárselo o traducírselo.
A mi personalmente me duele que estas personas catalanas no se sientan españolas, me duele que no sean capaces de hacer un proyecto común con el resto de autonomías vecinas llamado "España" -aunque sí que están dispuestos a hacer un proyecto común con los húngaros o con los suecos con los que comparten aún menos-.
3. Me duele, pero lo respeto. Si no se sienten españoles ¿qué podemos hacer? Nada, pero eso no quita que para mí, que sí que me siento española me duela.
Y me pregunto yo... ¿por qué ocurre eso en lugares que vienen perteneciendo a la corona de Aragón desde hace más de 500 años? Los castellanos no habremos aprendido nada en 30 años de democracia, pero ellos llevan más de 500 años siendo parte de un territorio más amplio que Cataluña y tampoco parece que hayan tenido tiempo de integrarse.
En fin, en un mundo tan globalizado, en construcción de Europa me resulta ridículo el nacionalismo... pero lo respeto.
Y sobre la lengua... tema tabú si eres de castilla y vienes a otra comunidad como la valenciana cn lengua propia... Me parece bien que se pida una capacitación ligüística para según que trabajos. Pero que se exija la capacitación en ambas lenguas, no sólo en valenciano. Si a mi me resulta muy difícil escribir en valenciano en un examen, no poner faltas ni acentos y em lo exigen, un valenciano parlante que quiera el mismo puesto de trabajo que yo también debería demostrar su competencia lingüística en castellano ¿o no? Creo que sería más justo. Equipararía más a uno de Alcoy (por ejemplo) con uno de la Vega Baja... ¿Por qué se presupone una competencia lingüística sobre la otra? ¿no queremos la normalización lingüística? En fin, no quiero levantar ampollas ni parecer que estoy en contra del valenciano, muy al contrario, pero no creo que ninguno de los dos bandos tenga muy claro lo que supone el concepto de "normalización lingüística" a todos los niveles.
Un saludo
4. Bon dia! No em negaràs que la situació del valencià és immensament més desfavorida que la del castellà. Des dels Decrets de Nova Planta el català ha estat una llengua perseguida i maltractada, per tant, no podem partir del mateix lloc.
El discurs pancastellanista o espanyolista pròpiament dit, fa bandera del bilingüisme i fa la següent lògica: " Si hay dos lengua elijo una (la castellana) y digo que defiendo la otra (la que hablan los lugareños)". Per a poder destriar hem de partir del mateix lloc i en aquest cas el castellà porta un avantatge brutal sobre el català. No podem recuperar el mateix prestigi que té el castellà en qüestió de trenta anys , entre d'altres coses, perquè la llengua dels castellans no ha sigut mai perseguida ni posada en qüestió. En canvi, el català ha sigut perseguit des d'allò més concret (als nostres pares a l'escola) fins allò més general (el reconeixement de l'administració).
No és un tema difícil, és molt senzill: jo vull per a la meua llengua la mateixa vitalitat que la que gaudeix un de Toledo parlant la seua llengua. És difícil? jo crec que no...
5. Tienes razón en que el castellano no ha sido perseguido -aunque ahora sí que lo está siendo en un par de comunidades autónomas-. Pero si perseguir las otras lenguas no castellanas estuvo mal, también está mal hacer lo contrario ahora.
Es cierto que el valenciano necesita un apoyo extra de la administración y de las instituciones frente al castellano, pero eso no va en contra de mi argumento anterior: Si me obligan a demostrar mi competencia lingüística deberían hacerse pruebas en ambas lenguas, si ambas son cooficiales y si son requeridas las dos para un cierto cargo, como por ejemplo ser funcionario de hacienda y estar en la ventanilla cara al público. Un valenciano parlante con escasa competencia (escrita, generalmente) en castellano puede ocupar un puesto que a un castellano parlante le exigen demostrar su competencia en valenciano. Creo que eso no es justo. Pero me parece bien que se hagan programas para fomentar el uso de la lengua y su estudio, etc.
Yo me encuentro más cómoda usando mi lengua materna -el castellano- y entiendo perfectamente que tú estés más cómodo con el valenciano. Lo bonito es que nos podamos entender así, que nos respetemos, que hagamos esfuerzos para comunicarnos y que a nadie le obliguen a usar una lengua determinada. Cuando cualquiera pueda hablar en la lengua que desee y pueda hacer llegar un mensaje comunicativo a los demás, entonces habremos llegado a algo cercano a la verdadera normalización lingüística. Por ejemplo, yo podría coger una asignatura que se impartiese en valenciano en la uni porque me gusta el profesor que la imparte y poder expresarme en los exámenes en castellano o tú asistir a una clase impartida en castellano y poder hacer el examen en tu lengua materna... pero ese nivel aún no ha llegado...
De todos modos me alegro de poder hablar contigo tranquilamente sobre esto, no suele ser así.
Un saludo
6. Puc dir que no estic d'acord amb tu quan fas referència a la persecució del castellà en un parell de comunitats autònomes. Supose que faràs referència a Catalunya i al País Basc.
Per què no hi estic d'acord? Perquè un ciutadà català pot viure perfectament en castellà a Catalunya sense cap problema(n'hi ha molts que ho fan), en canvi un ciutadà català no pot viure el 100% en la seua llengua. Sempre tindrà impediments d'una o d'altra manera. La persecució del castellà a Catalunya és, al meu entendre, una fal·làcia i ho pots comprovar fent una visita de dos o tres dies.En canvi si jo vaig a Elx -territori administrativament valencià- no puc viure en valencià ni el més mínim i ja no dic Oriola o Catral que també són localitats valencianes. Aquí la llei es vulnera de manera sistemàtica i per regla general. Si vas a l'ajuntament, a les escoles, als instituts,etc es passen la llei per on volen fins al límit de què professors en línia en valencià, fan les classes en castellà. Si això ho feren els bascos i els catalans, tingues per segur que eixirien en tots els telenotícies i portades de periòdics existents i per existir.
Jo estic d'acord amb tu sobre el fet comunicatiu. La comunicació és important, però per a mi és més important la meua llengua, una llengua que defineix com sóc i, per tant, com estructure la realitat. Quan parlem de llengües no només parlem de comunicació, també parlem de realitats i que es perda una llengua vol dir que es mor una visió del món; de la realitat que ens envolta.
Quan parles de la competència ligüística del funcionariat, em resultat sorprenent que poses aquest exemple perquè crec que si hi ha algun gremi més, diguem-ne, feroç en contra del català, aquest és el funcionariat. Crec que no m'he trobat ni un funcinari que em conteste "Bon dia". I també e, resulta prou estrany trobar un funcionari que tinga més competència lingüistica en valencia que en castellà. T'ho dic perquè treballe a Alacant i sóc funcionari.
I res més, seguim enraonant de manera educada i civilitzada. Tot un plaer!
7. El ejemplo del funcionario era un suponer, no digo que sea la realidad del funcionariado...
No estoy de acuerdo con tu visión del castellano en Catalunya y lo afirmo y con conocimiento de causa.
Creo que aquí tenéis mucha suerte al contar con la posibilidad de ser bilingües, con la riqueza de la lengua valenciana y con mantener el castellano, que también es una lengua rica. Cuando escribes aquí y tienes esta comunicación conmigo -con mi valenciano aún precario, pero que poco a poco iré mejorando- y yo no te contesto en valenciano, estamos teniendo una comuncación cada uno en la lengua en la que como tú bien dices estructuras la realidad, no obligamos al otro que hable -o escriba- en la otra y, creo que así debería ser. También debería haber un esfuerzo por intentar establecer la comunicación con el otro interlocutor; es decir, que si alguien no me entiende bien, y puedo hablarle en su lengua ¿por qué no hacerlo? ¿por qué he de seguir utilizando mi lengua si no me sirve para comunicarme en un momento determinado con una persona determinada? A mi me ha ocurrido, no digo que sea todo el mundo ni la mayoría, pero me ha pasado... pero es que gente cerrada hay en todos los bandos y son los que dan lugar a las anécdotas de la TV, a las que se cuentan en el bar... de la gente educada y normal no se habla.
Si yo voy a hacienda -por seguir con el "mal" ejmplo del funcionario- y saludo en castellano y me contesta en valenciano, yo continuo la conversación -como hago ahora contigo- sin ofenderme ni nada. Si hay algo que no entiendo pediré q me lo aclare. No creo que haya problema en este tipo de actuaciones. Pero si acabo de llegar de Toledo y no comprendo el valenciano y pido que me hable en castellano porque no le entiendo y el funcionario se niega, entonces sí que me parecería mal.
Y otro tema es el de la diferencia entre la frontera geográfica (administrativa)y la lingüística que no coinciden. En Castilla y León también pasa pero al revés. Hay algún pueblo fornterizo con Galicia que habla gallego, pero no tienen su de
8. Y otro tema es el de la diferencia entre la frontera geográfica (administrativa)y la lingüística que no coinciden. En Castilla y León también pasa pero al revés. Hay algún pueblo fornterizo con Galicia que habla gallego, pero no tienen su derecho reconocido porque administrativamente están en una comunidad con una sola lengua oficial. Triste ¿no? Pues lo contrario también resulta difícl para ciertas personas (esto me lo han dicho en Cox y Catral) y si encima el tema se politiza...
No sé, por concluir, creo que podemos reducir mi plantamiento a que si hubiera buena voluntad... a que si todos hiciéramos un esfuerzo... si no nos cerráramos tanto en banda (empezando por los castellanos)... quizás habría menos fricciones, habría más voluntad de acercamiento, de aprendizaje...
Un saludo
9. Hola, bon dia! Bé, crec que els diferents punts de vista ja els hem constatat. No estic d'acord amb el teu plantejament sobre la comunicació, ja que si tots pensàrem com tu, d'aquí a pocs anys tots parlaríem una llengua: l'anglès. Si el més important és la comunicació, per què no ens posem tots i totes a parlar en anglés? No hi hauria cap problema counicatiu, però la realitat no és eixa. És com si només plantàrem una espècie que fera la mateixa funció que totes les altres. Ens carregaríem totes les espècies i i això és una pèrdua molt rica per a la humanitat. A més tot seria massa homogeni i, lògicament, molt avorrit.
Per un altre costat, pensa, amiga meua, que els únics que som bilingües som els valencianoparlants, tret d'alguna excepció massa concreta com sembla ser el teu cas. Per tant, si el castellanoparlant només sap una llengua i el valencianoparlant en sap dues, quina deixarem d'utilitzar? Molt senzill, aquella que el castellanoparlant no sap. En aquest cas el valencià, la pròpia.
Crec que en la teua bona voluntat -no la pose en dubte, eh!- però has de pensar que amb bona voluntat no podem canviar la situació tan negativa que pateix la nostra llengua, a més de bona voluntat, ens calen llei que donen un ús prioritari a la nostra llengua perquè si no és així, el valencià acabarà desapareixent com està passant i ha passat a molts llocs del món.
Per anar acabant ja, només volia comentar-te i animar-te a que llegesques alguna cosa relacionada amb la sociolingüística (no pretenc ser pedant, t'ho dic de molt bon rotllo) i repasses conceptes com el de bilingüisme.
Gràcies pel teu to i, si tens ganes, a continuar enraonant.
10. http://nosotroslosmedios.blogspot.com/2007/06/las-migraciones-digitales.html
11. Hola Crevillentí,
Creo que tienes razón en lo que dices, pero hay más países con más de una lengua oficial y, normalmente sólo son bilingües los de la zona concreta donde hay una lengua distinta a la de la más extendida. Por ejemplo en Quebec, Canadá, yo conozco una familia en la que la madre es ánglófona, el padre francófono y los dos hijos utilizan cada uno una lengua para hablar incluso entre ellos. Uno se expresa siempre en francés y el otro ha optado por el inglés. El francés es minoritario en Canadá. ¿Que hace uno de Quebec si va a Vancouver? Habla en inglés, porque en francés no le entienden. ¿Qué hace uno de Vancouver cuando va a Quebec? Habla en inglés pque no sabe francés... y es lengua oficial también allí. Si el de Quebec se empeña en hablar en francés, pues conservará su lengua, pero no le servirá de nada en ese contexto. Para mí lo más importante de una lengua es la comunicación -no es el único aspecto, ojo- y si yo vengo como turista y hablo alemán y voy con mi perrito al veterinario, el veterinario se esfuerza en hacerse entender como sea y usará todos sus recursos lingüísticos y no lingüísticos- para que le entiendan... ¿De qué sirve entonces hablar correctamente valenciano o castellano o lo que sea? La lengua está dentro de contextos comunicativos y esto no está reñido con que exista una diversidad de lenguas ni una pluralidad ni que se fomente el estudio de las más desfavorecidas -sin que ello suponga vulnerar otros derechos-. Tienes razón en lo que dices, pero siento como si habláramos de cosas distintas. Claro que por escrito y así, bastante hacemos :-))))
Un saludo
12. Hola,'Una-que-pasa-de-vez-en-cuando' (y perdón por entrometerme), pero creo que estáis hablando idiomas diferentes (y se trata de algo más que del castellano o el catalán que empleáis): tus tesis se interesan por el hecho comunicativo en sí; las de ‘Crevillentí’, en cambio, sustentan una idea de naturaleza política (quizá resumible en el lema “un poble, una llengua, una nació”); ‘crevillentí’, por tanto, habla de la relación entre la lengua y el poder, de modo que la suya –insisto- es una posición eminentemente política; tú, por el contrario, te acercas desde una óptica más desinteresada, preocupada por estudiar el hecho comunicativo sin prejuicios, y cargada de una buena dosis de ‘buenismo’ (perdón, porque me parece muy bien). ‘Crevillentí’, además, sustenta sus afirmaciones en ciertas nociones científicas (sociolingüísticas, en este caso), pero empleadas en un contexto claramente ideológico. Es evidente, por ejemplo, que una lengua estructura las visiones de la realidad; pero eso me parece relevante en casos extremos, como los que pueden separar a un inuit de un bosquimano, o a un mogol de un vasco. Lo es mucho menos en casos tan próximos como el de un catalán y un castellano, y no digamos nada de un valenciano de Crevillent, hijo de una verdadera cultura y lengua de frontera, cuyo rasgo distintivo es la mezcla y no la diferencia. Será difícil que os entendáis. No obstante, creo que el Sr. Rovira tiene todo el derecho del mundo a no ser avasallado –y lo digo en sentido literal- de ese modo, cambiándole el nombre. Ahí no sólo estuvo rápido e inteligente, sino que le asistía plena justicia.
13. Ara resulta que el fet de parlar la llengua pròpia d'un territori és fer política i, a més, tenir prejudicis. És molt fàcil tenir molt bona voluntat -"buenismo", dius?- quan tens una postura clarament predominant. No entenc això de llengua i poder, crec que no tens molta idea del que pretenc explicar o simplement fas una lectura massa interessada. Hui en dia, hem arribat a límits gairebé surrealistes quan pel simple fet de dir "Bon dia!" o exigir els teus drets ja és fer política. Ets tu curioso impertinente qui fa una lectura política de les meues paraules.
I dic jo, curioso impertinente, si hi ha tan bona voluntat, per què no deixem de parlar les dues llengües i ens posem a parlar en esperant o en anglès? Ens podríem comunicar amb tot el món sense tenir molts problemes. A això li dic jo tenir una gran dosi de bona voluntat.
Les últimes set línies no tenen desperdici, allò de "hijo de una verdadera cultura y lengua de frontera", què vol dir?
Salutacions
14. Hola Crevillentí,
Si tienes un minuto mira esto:
http://www.20minutos.es/carta/59302/0/ROTULOS/CATALAN/
A un familiar mío ya le llegó la multa.
Un saludo
15. A vore, aquesta notícia no és certa. Pots retolar amb la llengua que vulgues, però una ha de ser en català que és la llengua oficial de Catalunya. El català ha de tenir una especial protecció perquè si no és així, passa el següent:
1982. Decret pel qual s'obliga a emprar el castellà a totes les etiquetes dels productes alimentaris.
1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.
1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
1995 Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
2001 -23 d'abril: El rei d'Espanya declarà (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l'idioma de Cervantes.»[4]
2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document d'identitat en català i el passaport, per un defecte de forma. [5] Un temps després tots els DNIs a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant sempre primer el castellà.
2005, 20 d'abril,un jove de 16 anys de Xàtiva és retés per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduit a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en Català. Segons el menor, els agents el comminaren a "hablar en cristiano"[6].
2006,15 de juliol, segons informa el diari Levante un jove d'Ondara que es va negar a parlar en castellà en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un canvi de domicili i per tindre el segur caducat (eren les 0:30 i li acabava de caducar)[7].
2007, 24 d'agost de 2007, Xavier Pons, regidor d'Ondara, denuncia assetjament de la policia per parlar català, durant un control de que va ser objecte[8].
Només he fet un petit resum, però la llista és inacabable. No m'agrada entrar en estos temes, però has començat tu.
Salutacions
16. jo no vull calvarme en aquesta discussio pero de les huit coses que has enumerat , cinc han sigut lleis o decrets que es poden entendre ya que Catalunya es part de Espanya i tres incidents aiilats a dos municipis distints. La del rey no entenc el que vols dir. Perque elegir si podem tindre les dues llengues?
17. La del rei? No ho entens? Diu que el castellà mai no s'ha imposat, et sembla poca la barbaritat que ha dit? D'eixes cinc lleis o decrets el que fan és imposar una sola llengua en un territori concret com el nostre. Espera si hi ha més:
* 1482 Comença la persecució i crema de la Bíblia Valenciana fins al punt que durant anys es va dubtar de la seua existència.
* 1661 Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la Universitat de Perpinyà, a través de les quals s'introdueix el francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia.
* 1672 Ordenança per a promoure escoles per a l'ensenyament en francès.
* 1673 Prohibició als rosellonesos d'estudiar al Principat.
* 1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i universitaris.
* 1700 Edicte pel qual Lluis XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics cal que siguin en francès sota pensa de nul·litat.
* 1707 - 1719 Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719).
* 1707, comença la castellanització, substitució o eliminació de topònims. El 6 de desembre,Macanaz fa un ban públic a València amb l'ordre de Felip V de construir en el lloc on estava Xàtiva, una nova població anomenada "Ciudad de San Felipe" (en castellà).
* 1707, o voltants, desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d'Amèrica[1].
* 1712, 20 de febrer - Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.
* 1716 Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès.
* 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragit
18. # 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes. 2 (Pàg.5 i ss. art.VIé i ss.).
# 1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà. 3
# 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme.
# 1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
# 1794 La Convenció Nacional Francesa decreta l'ensenyament generalitzat del francès.
# 1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano".
# 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
# 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.
# 1816 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en totes els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
# 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
# 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.
# 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
# 1834 L'Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
# 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola.
# 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
# 1857 Llei Moyano[2][3] d'instrucció pública, la
19. # 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
# 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España"
# 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.
# 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
# 1896 Es prohibeix parlar en català per telèfon.
# 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.
* 15 de desembre - Menéndez Pidal publica l'article "Cataluña bilingüe" a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català".
# 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
# 1924 Es prohibeixen els Jocs Florals.
# 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
# 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços.
# 1939 Derogació de l'Estatut de Catalunya. Lluita contra rètols, anuncis i papers en català. Circular sobre el català a l'escola. Inici de la més dura repressió de la història contra el català.
# 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
# 1941 A partir d'aquest any els Jocs Florals se celebren a l'exili.
# 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.
# 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.
# 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.
# 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
# 1961 Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.
20. # 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.
# 1978 La Constitució relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer. De fet no només no protegeix la llengua, sinó que ni tan sols l'esmenta.
Actualitat Actualment els ciutadans de Catalunya i de la resta dels Països Catalans poden disposar d'un passaport en 11 llengües, però no en català.
21. si vale et done la rao pero no han fet moltes coses roines getn alguna vegada per defrendre el catala? Tambe dir que paissos catalans? existiex Catalunya pero Paissos Catalans es com dir que America es el nou mon... no te ningun valor.
22. Bo, això ja és una qüestió personal. Jo personalment crec en els Països Catalans. Però tu el que vols és que la història et done la raó -per dir-ho d'alguna manera- i no pot ser, sobretot, perquè els que hem estat perseguits per ser com som, no van ser els castellans, vam ser nosaltres, els defensors del nostre país:_ el País Valencià.
Em sembla curiós que entengues que l'expansió del castellà o del francés ho veges com una mena de defensa del castellà. Es tracta d'una expansió per la via violenta, per la via armada. És normal que el valencià/català es defense a València o a Barcelona, no és normal que es defense el valencià a Madrid. Ara li pegues la volta, és normal defensar el castellà a Salamanca, no és normal defensar el castellà a València. Per què ells sí i nosaltres no? Ja t'ho dic jo: nosaltres vam perdre una guerra, ells la van guanyar.
Gràcies. Salutacions
23. uf... ya no sé qué decir... yo soy más estilo "Lennon"
(...Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...)
No entiendo tu explicación de la guerra, seguro que antes de las fechas que das había otra lengua, un latín más o menos común ¿o no? ¿Y antes de la llegada de los romanos????? ¿Y antes del castellano y el catalán? ¿esa parte de la historia no tiene valor pero 1482 si? ¿entonces le damos también la razón al ayatolah de irán que considera a España un país árabe -porque él también se remonta a la historia?(quizás se libre Asturias) ¿tan malo es ser español? ¿tan represores somos los castellano-parlantes de hoy en día -y no los del franquismo-?
Quizás me he perdido en tus razonamientos, Crevillentí, pero es que creo que lo que haces es un uso parcial de la historia.
Saludos
24. No faig cap ús parcial de la història perquè la història, ja saps, l'escriuen els vencedors. I, com ja deus saber, els valencians hem guanyat poques coses... Això només són dades objectives de persecució lingüística. Fets que passen tots els dies. Sense anar més lluny, l'altre dia vaig anar a una entrevista amb la tutora de la meua filla perquè resulta que la major part dels mestres que té li fan classe en castellà quan està matriculada en la línia en valencià. Per què eixes notícies no ixen ni al Pais ni al Mundo, Razón, ABC, etc.? Per què critiquem tant a Hugo Chávez perquè tanca mitjans de comunicació i resulta que el PP ha tancat la TV3 a les comarques del sud del País Valencià? Per què els mitjans pancastellanistes no diuen res en absolut? Ja t'ho dic jo... Perquè tenen un interés en defensar la seua idea d'Espanya, és a dir, l'Espanya de: En castellano, coño!
Espanya és l'ampliació de Castella, el que passa és que no ha pogut acabar amb el que sí va fer als països sudamericans. Malauradament per a una part imortant de CAstella, nosaltres seguim parlant la nostra llengua, tot i les dificultats. No van fer un genocidi tan bèstia com els de les Índies, però aquí si que van cremar algunes ciutats com la de Xàtiva.
Com molt bé dius, abans de parlar català, hi havien altres llengües... Clar que sí: àrab, mossàrab, llatí, íber... I? Quina és la que defineix la nostra personalitat actualment? Per a mi la llengua catalana i, que jo crega, encara segueix ben viva. I defense allò que em defineix que en este cas és la meua llengua, entre d'altres coses.
A vore, si ets de Jhon Lenon per què ets sents espanyola? Si lenon no creia en països perquè defenses ser espanyola. Si no hi ha països; si no vols països, no n'hi ha ni per a tu ni per a mi, no creus? A més Lenon molt pacifista, però resulta que als anys es va descobrir que li passava molts diners a l'IRA. Saps què és l'IRA, no? O siga que Lenon el que deia és el mateix que Gandhi, és a dir: "jo (Gandhi/Lenon) no crec en la violència, però quan un és agredit, "jo
25. Saps què és l'IRA, no? O siga que Lenon el que deia és el mateix que Gandhi, és a dir: "jo (Gandhi/Lenon) no crec en la violència, però quan un és agredit, "jo (Lenon/Gandhi)em pose al costat de l'oprimit i no de l'opressor".
En resum: personalment lluitaré pels mateixos drets que té un de Salamanca per expressar-se en la seua llengua. Vull el mateix que el de Salamanca!!! Tan difícil és això de comprendre? El pancastellanisme en la seua doble versió -l'essencialista i el disfressat d'universalisme- ho sap, per això ens ataca i ens qualifica d'aldeans. Com si ara parlar la llengua dels castellans ens fera cosmopòlites. És una relació perversa, parlar castellà sinònim de modern, parlar valencià sinònim d'aldeà.
Salutacions
