Crevillent Castellano  Valencià  

tronxicol

indigenista crevillentí

Incident lingüístic a Crevillent

25/06/2008

El passat 30 de maig, convidat per la secció local d'Acció Cultural del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per presentar el meu llibre Nosaltres, els catalans. Va ser un acte exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua com a factor d'integració dels nouvinguts. L'endemà al matí vaig baixar al bar de l'hotel a esmorzar abans que em vinguessin a recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a l'única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que, segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:

- Un cafè amb llet, si us plau.
- ¿Cómo?
- Un cafè amb llet.
- Será un café con leche –posant èmfasi en les paraules "con leche".
- És el que he dit: un cafè amb llet.
- A mi me habla en español.
- És una ordre?
- A mi me habla en español.
- No, jo parlo en català.
- No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.
- Aleshores, si no m'entén, com és que respon tot el que dic?
- Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.

Quan l'interlocutor diu aquesta frase –que és el recurs de la impotència– és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que la meva interlocutora no va deixar de desqualificar-me, em va acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar –que no és només per als clients de l'hotel- hi havia mitja dotzena de persones més, totes espanyoles, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi havia al meu costat dient-me que "Estamos en España" i que jo tenia l'obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el gallec només són oficials "en sus comunidades". Vaig respondre-li que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l'espanyol, no pas el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per cert –Crevillente–, en els sobrets de xampú i gel de bany de l'hotel. Hotel Las Palmeras, es diu.

No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que "hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación". Naturalment, vaig haver de dir-li que l'única persona mancada d'educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: "Váyase usted a la mierda". Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els verbals com els escrits. Trobo que són l'expressió de la impotència. Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El meu tren cap a Barcelona sortia d'Alacant al cap d'una hora i mitja i si els guàrdies civils volien fer-me la guitza era evident que el perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van intervenir dient-me que tenia l'obligació de parlar en espanyol. Jo, però, els vaig respondre que no, que no en tenia l'obligació perquè era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País Valencià. També els vaig recordar l'article 14 de la seva Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de naixença. Després es va fer sentir el guàrdia jurat de l'hotel, que es pensava que m'insultava dient-me "charnego" mitja dotzena de vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m'escoltava. També s'hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes érem els catalans.

Arribats aquí, era evident que la discussió havia entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta i, quan van arribar els companys d'Acció Cultural, me'n vaig anar. Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet mans i mànigues per entendre el significat de "café au lait" o "kaffee mit Milch". Però, acostumada com estava que els catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho faria un negre avergonyit de la seva pigmentació–, els racistes espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un "negre" insubmís. I tot per un simple cafè amb llet.

Vull remarcar, per altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que demostra que m'entenien perfectament i que els guàrdies civils –fins i tot quan els deia que era català, no pas espanyol– es van comportar amb més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m'hagués mostrat vacil·lant o intimidat, ells s'haurien envalentit i aquesta seria ara la crònica d'un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una persona sent per ella mateixa.

Victor Alexandre

http://crevillent.cuadernosciudadanos.net/tronxicol/2008/06/25/incident-linguistic-a-crevillent/
21 Comentarios - Enviar comentario

Comentarios:

  • 1. Pobrecito... no has ganado una mierda. Sigues estando en España.

    Publicado por: tronchicol | 26/06/2008 17:36:21
  • 2. hey tronchi, me recuerdas a este: http://www.tlntv.com/sopranos/cast/castimgs/PAULIEWALNUTS.jpg

    Publicado por: tnhj | 26/06/2008 17:52:49
  • 3. Per lo que se veu Espanya només parla una llengua: el castellà. Aleshores, jo ja ho tinc clar: no sóc espanyol.

    Publicado por: Peret | 26/06/2008 23:42:09
  • 4. Com això de les patries és igual que allò de les religions, a mí m'agradaría fer-me apòstata i apatrida. El que passa és que no sé com fer-ho. Podeu ajudar-me?

    Publicado por: Mal parit | 30/06/2008 00:40:46
  • 5. Home, lo d'apostatar sí que ho pots fer, ara lo de fer-te apàtrida ja ho tens més fotut.

    Però, sincerament,no sé a què ve això. Resulta curiós que sempre ixen els ciutadans del món, quan parlem, diguem-ne, de temes relacionades amb la nostra llengua o el nostre país. Quan es parla de temes com Espanya o l'espanyol, mai no ixen aquests ciutadans del món.

    Si vols fer-te apàtrida, pots fer-te amic del Boadella, és possible que t'explique què ser espanyol és ser apàtrida.

    Publicado por: Peret | 30/06/2008 09:26:00
  • 6. EspaÑa campeona de europa! viva!

    Publicado por: España campeona de europa | 01/07/2008 01:29:54
  • 7. I?

    Publicado por: JME | 01/07/2008 16:29:18
  • 8. Molt bé, i ara què preferiu, el Mundial del 2010, o un premi nobel en ciència?

    Publicado por: Mal parit | 04/07/2008 14:39:04
  • 9. 1. No se desde cuando estamos en el Pais Valenciano. Vivo en Crevillente, pueblo de la provincia de Alicante, de un país llamado España en el cual la lengua oficial es el Español y que por simple educación, si te dicen que prefieren el español se tiene que hablar. Sino es prepotencia.

    2. Prefiero el Mundial, así al menos lo celebraré y me lo pasaré bien.

    Publicado por: Soy valenciano y español | 21/07/2008 16:43:56
  • 10. 1. Bé, un apòstol del 'civisme' i de la 'bona' educació. El caso es que yo también soy educado y hablaré español. En una u otra lengua, llamemos a las cosas por su nombre: ¿qué palabra usarías para designar la imposición apriorística de una cosa sobre otra? ¿Prepotencia? ¿Se puede obligar a alguien a hablar una lengua que no siente como propia? ¿Dónde puede ser considerado el valenciano como primera lengua?
    2. Molt bé, preferir un Mundial de fútbol a un Nòbel és una bona forma "d'engrandir Espanya". Tota una definició d'allò que li espera a la nostra "unidad de destino en lo universal". Que te aproveche.

    Publicado por: Mal parit | 21/07/2008 19:52:26
  • 11. No sabia que parlar valencià era de maleducats. Pense jo que maleducat serà aquell qui viu en un lloc i no aprèn la llengua pròpia d'on viu. Juguem a les endevinalles?


    Publicado por: Tronxi.cat | 22/07/2008 20:33:45
  • 12. Lo siento, pero el valenciano no puede ser considerado primera lengua en ningún lugar de España. Para eso el español es la lengua oficial y punto. ¿Se puede obligar? Bueno, evidentemente si tiene la cabeza cuadrada y es incapaz de hablar la lengua oficial no hay nada que hacer.

    En cuanto al Mundial y al Nobel. Me parece muy bien que un español gane el Nobel, solo digo que yo disfruto mas celebrando el Mundial.

    Y la adivinanza esa me parece otra tonteria. El español es la lengua que se habla donde yo vivo, Crevillente, también se habla el valenciano, pero no es la lengua oficial por mucho que los fanáticos quieran repetir hasta la saciedad que se trata de "la llengua del poble".

    Publicado por: Soy valenciano y español | 25/07/2008 19:19:05
  • 13. Que el valencià no és llengua oficial? Crec que vas molt mal encaminat. Abans de fer afirmacions tan poc convincets, hauries de documentar-te. Queda molt lleig anar d'espavilat i després quedar tan malament. Si ets tan espanyol, hauries de saber les seues lleis i pel que veig, no tens ni idea.

    El castellà es parla a Crevillent, això no ho nega ningú, però també es parla l'àrab, l'anglès, l'alemany, i moltes més. Jo això ho veig com una riquesa no com un problema.

    El problema el veig en què els polítics fan ben poca cosa per dignificar, normalitzar la nostra llengua. Jo com a crevillentí, és a dir, com a valencià m'agradaria que les administracions treballaren de valent per igualar la situació entre el castellà i el valencià.

    Senyor valencià i espanyol, el castellà no està en perill al País Valencià, el català, la nostra llengua, sí. Per tant, fer vore que el valencià simposa a València és tenir una visió distorsionada, interessada i malintencionada de la llengua pròpia dels crevillentins. Ja és hora que els polítics i la societat civil comencen a reivindicar el que és seu i fer-lo digne.

    No solc parlar amb gent extremista i fanàtica com tu, però he fet una excepció, ja que no pot ser que vages fent afirmacions errònies dites com a gran veritats. Crec que el cap quadrat el tens tu perquè com a mínim els valencianoparlants sabem dues llengües. No puc dir el mateix de tu. Per tant, aquí si ha algú que té el cap tan quadrat que és incapaç de parlar la nostra llengua, no som els valencianoparlants, amic. No som nosaltres els incapaços.

    Salutacions, figura.

    Publicado por: Tronxi.cat | 26/07/2008 10:15:58
  • 14. Hablando de afirmaciones precipitadas... El que yo sepa o no hablar valenciano es algo que dudo mucho que tu sepas. Lo hablo, muy a menudo. ¿Es falso que el castellano no es la lengua oficial de España?

    Creeme, no soy un fanático, lo que realmente me cabrea de verdad es como conseguís con el pretexto de "unión" dividir a la gente por una tontería tan grande como la lengua que considerais se debería hablar.

    ¿Imponer? Estoy harto de escuchar expresiones como: "La nostra llengua" (quedaosla si tanto la quereis) o "Els paisos Valencians" (en vuestra absurda imaginación, claro). Consiguiendo de ésta forma incrementar las diferencias entre las personas. No tenemos suficiente con las religiones, razas o nacionalidades. Ahora tamgién es necesaria otra razón para sentirnos mas diferentes unos de otros.

    Y te aseguro también que no soy un fanático que sale por las calles con banderas y música con la escusa de una lengua.

    Publicado por: Soy valenciano y español | 26/07/2008 17:08:28
  • 15. Molt bé, ja la heu liada. Com que veig que la cosa ja passa "a mayores", us deixe que vos fiqueu al llit totsdos soletes.
    Vinga, a vore si sou capaços d'inventar una nova postureta...

    Publicado por: Mal parit | 26/07/2008 23:16:59
  • 16. No entraré en més debats estèrils. Simplement crec que les societats són heterogènies, mai no homogènies. Aquelles persones que han volgut fer de les col·lectivitats alguna cosa unida entesa com a igual, han fracassat estrepitossament.

    Actituds que veuen el valencià com una molèstia només les pot dur a terme com un genocida cultural. Les llengües són com els ecosistemes, és a dir, tenen el seu espai natural per a desenvolupar-se. És com un incendi en un bosc que ha sigut tot cremat i després es reforesta amb eucaliptus. Amb les llengües passa el mateix.

    Senyor Mal parit, en esta vida a voltes s'ha de triar de quin costat estàs. Un no es pot manetenir sempre al marge de tot i menys en situacions de desigualtats. Simpement com deia Gandhi, sempre estaré al costat dels oprimits. No crec que siga tan difícil entendre qui pateix la situació de desigualtat flagrant. El senyor valenciano y español, el que está defensant és la desparició de la nostra llengua. No trobes?

    Salutacions

    Publicado por: Tronxi.cat | 27/07/2008 10:16:14
  • 17. No entraré en més debats estèrils. Simplement crec que les societats són heterogènies, mai no homogènies. Aquelles persones que han volgut fer de les col·lectivitats alguna cosa unida entesa com a igual, han fracassat estrepitossament.

    Actituds que veuen el valencià com una molèstia només les pot dur a terme un genocida cultural. Les llengües són com els ecosistemes, és a dir, tenen el seu espai natural per a desenvolupar-se. És com un incendi en un bosc que ha sigut tot cremat i després es reforesta amb eucaliptus. Amb les llengües passa el mateix.

    Senyor Mal parit, en esta vida a voltes s'ha de triar de quin costat estàs. Un no es pot mantenir sempre al marge de tot i menys en situacions de desigualtats. Simpement com deia Gandhi, sempre estaré al costat dels oprimits. No crec que siga tan difícil entendre qui pateix la situació de desigualtat flagrant. El senyor valenciano y español, el que está defensant és la desparició de la nostra llengua. No trobes? És molt covard i injust fer vore com et situes al centre, al costat de la suposada objectivitat, i que el problema el tenim nosaltres.



    Salutacions

    Publicado por: tronxicol | 27/07/2008 10:20:44
  • 18. El valensiano y español no es "un fanático que sale a la calle con banderas con la excusa de una lengua", és un fanàtic que ix amb l'excusa d'una eurocopa. Això si és coherència, si senyor. Enhorabona i que lo disfrutes con salud.

    Publicado por: sr. Belding | 27/07/2008 12:33:42
  • 19. Noticia: Resulta que el FC Barcelona se niega a tomar un avión porque no promueve el uso del catalán. Eso demuestra quienes son los cuerdos.

    Publicado por: Soy valenciano y español | 01/08/2008 16:50:22
  • 20. i?

    Publicado por: max power | 02/08/2008 10:43:05
  • 21. Anem de manipulació en manipulació. Senyor valenciano y españolito, el Barça no ha anat amb Air Berlín perquè aquesta companyia s'ha queixat del català. No és el mateix dir que no promou el català que anar en contra. A vore si ens informem...

    Una empresa "promou" una llengua quan en fa ús, simplement.

    Publicado por: Tronxi.cat | 12/08/2008 10:46:41

Publicar un comentario

Puedes realizar comentarios utilizando tu nombre de usuario y contraseña. Si aún no tienes un nombre de usuario y contraseña, pincha aquí para registrarte en Cuadernos Ciudadanos.



Recuperar contraseña



 


authimage


(Fijar cookies para el nombre, email & url)

Valid XHTML 1.0
Valid CSS
Algunos derechos reservados
Derechos reservados