Parlem del poble

El museu Benlliure...és hora d'obrir-lo ja o qué?

06/06/2007

El museu Marià Benlliure va ser creat allà pels anys seixanta gràcies a l’amistat personal que l’artista nascut a València mantenia amb l’empresari crevillentí Jose Manuel Magro, qui li va fer l’encarreg d’algun dels pasos més emblemàtics de la nostra actual Setmana Santa (recordem que la tradició d’aquesta celebració ve del segle XVII). Ja abans de morir, el propi esculptor sabia de la proposta de fer-li un museu monogràfic a Crevillent i va contribuïr a l’idea donant alguns del seus esbossos i altres peces menors. Despres de la seua mort (coneguda és la llegenda de que va ser poques hores despres de donar-li l’últim repassó a “la burreta”) seria la seua propia vidua la que s’encarregaria de, juntament amb l’Álvaro Magro, traslladar altra part de l’obra al nostre poble. Després, amb els anys, la colecció es va ampliar (i crec que deuria seguir fent-ho).

Benlliure és el gran desconegut per Crevillent; és un dels artistas més importants de la seua época i la seua obra està repartida per tot el món. És més, segur que quasi tots vosaltres heu estat alguna vegada al costat de qualsevol sels seus monuments sense saber-ho. Heu vist l’estatua equestre d’Alfonso XII al parc del Retiro a Madrid? Heu vist el monument a Goya del Prado? Per no parlar dels monuments que té a Sudamèrica…

Però jo no venia a parlar-vos de l’artista sino del museu, que anys i anys després d’estar tancat; ara tancat a seques , ara tancat i en obres, ara tancat i parat, ara canviem nosequé del projecte i ens toca parar-lo de nou…ara que a vore de qui són les peces que el conformen...ara a vore si les restaurem (aixó si que va ser una alegria). El cas es que per unes coses o per altres, ahí està, mort de la risa.

Ara ens diuen que van a canviar les portes de cristal…GRÀCIES SENTIT COMÚ!!! Perque…quina necessitat hi ha de que jo estiga dintre d’un museo i per un costat estiga veient gent a peu i escoltant xiquets xillant en la porta de ca la Niti i per l’altre costat me passen els cotxes a un metre de distància? Jo es que no li veig la llògica, la veritat.

Un museu d’aquestes característiques hauria d’estar quant més aillat de la civilizació millor. Amb les seues portes i finestres originals hauria quedat més “autèntica” tota la parafernalia museística i a més, la sensació de recolliment i de concentració en l’obra del Marianet haguera augmentat considerablement .

Una volta vaig llegir per aquí que al museu, quan l’obriguen, no s’arrimarà ningú. Jo crec que eixa persona s’equivocava però si la única oferta del museu és el que té als seus fons, es tractarà d’un museu mort. La meua idea és un centre que es convertisca en referència de l’obra del Benlliure i que s’organitzen exposicions temporals amb obres de contemporanis seus, de fotografies relacionades, etc. Hi han moltes opcions, vorem que passa quan l’obriguen, si es que ho fan alguna vegada.

el teatre chapí va a terra...però, qué passa amb...

03/06/2007

bé, abans de començar perdoneu les faltes d'ortografia, és el resultat d'una formació completament en castellà (en eixa llengua no en tinc cap, a pesar de no ser la meua).


No estic aqui per a parlar de politica ni de llengua (almenys per ara), venia a comentar-vos que hui, passetjant pel google, se m'ha acudit buscar informació del teatre Chapí. Com molts ja sabreu, este teatre es va construir l'any 1914, si no recorde mal, uns tres anys abans que es construira el principal d'Élx. Desconec si era públic o privat als seus inicis, però, allà pels 60, aquell edifici "modernista", elegant encara que humil, va ser remodelat amb la conseqüent pèrdua de la seua bellesa. Aquell edifici, com passa sempre a Crevillent, va passar de ser un edifici emblemàtic i digne de conservar, a ser el que és ara. Ara bé, des d'ací, m'agradaria cridar l'atenció sobre dues peces (supose que n'hi hauran més) que pense que valdria la pena (i els diners) conservar i restaurar.

Les peces de les que parle són, en primer lloc, el magnífic teló que tots haureu vist alguna vegada. No sé qui és el seu autor, ni sé de quin any data, del que sí que n'estic convençut és del seu valor tant artistic com patrimonial per al nostre poble, al que ja quasi no li queda res del que estar orgullosos. L'altra peça de la que vos parlava es tracta de l'alt relleu que presideix l'entrada al teatre. com vos deia abans, mirant pel google, he trobat una pàgina (no sé si del tot fiable) que feia referència a l'autor d'aquest relleu. Si fem cas d'esta informació, l'escultor seria Gabriel Borrás Abella, nascut a València i participant a algunes Exposicions Nacionals de Belles Arts i guardonat amb algunes medalles i mencions honorífiques. A la foto que vos adjunte es veu un dels seus monuments, repartits per la geografia espanyola. Es tracta del "Monumento a la batalla de Vitoria" de l'any 1917 i que es troba a la Plaça de la Verge Blanca de Vitoria.
Vos agraïria que comentareu,donareu la vostra opinió i compartireu mes dades amb mi i les dos o tres persones que em llegiran. Gràcies.

P.D: Perdoneu el fer-ho tan llarg, però encara em queda una cosa per dir. Si algú que puga fer alguna cosa per conservar aquestes dues peces (parle de concejals, l'alcalde, l'oposició) m'ha llegit, no més vull dir-li que,una vegada que les coses ja s'han perdut, és impossible recuperar-es. Pareix una obvietat, però amics, estem a Crevillent.