Castellano Valencià
Castellano Valencià Aventures i desventures d'un exiliat
No se si alguna volta vos heu parat a pensar en la dinàmica que porta la política últimament, i quan dic últimament, em refereisc als últims 25 anys de “democràcia” que portem. Que han fet els polítics estos anys i cap a on anem. Segons la meua visió han sigut 25 anys perduts que no ens porten enlloc, només que a una societat podrida per la falta de valors socials i ecològics. Tot gràcies a eixa lacra denominada capitalisme.
Els grans partits ens han convençut perquè deixem a les seues mans el nostre futur i els nostres diners, i així anem, cap al canvi climàtic, la corrupció i la cada volta mes gran diferencia entre pobres i rics.
El PP ens “convenç” per anar a la guerra, promou la por i la inseguretat amb la certesa de que suplicarem per estar mes controlats, per tenir menys llibertats (en la pel•lícula V de Vendeta teniu un exemple aclaridor del que dic).
El PSOE, amb el seu talant ens enganya donant suport a empreses com Repsol YPF, pel simple fet, diu, de ser una empresa espanyola. Se li va oblidar dir que només en part, però, no només això, sinó que també va oblidar dir que la raó per la que defensava tan aferrissadament Repsol, era perquè, tots els diners dels nostres plans de pensions estaven invertits en borsa a nom d’una empresa denominada Repsol YPF; una empresa que, com totes les petroleres, arrasa literalment tots els boscos verges que queden al mon, concretament a Bolívia. Una empresa que paga a 6 dolars el barril de petroli al govern bolivià, menys de la meitat del que val al mercat internacional.
Un PP i un PSOE (juntament amb el banc mundial) que es plenen la boca dient que van a condemnar el deute extern, i despres, no nomes no es veritat, sinó que estan ingressant d’estos països 5 voltes eixe deute cada any en concepte d’interessos.
Un PP i un PSOE que van donant nacionalitat, i compensacions econòmiques a les famílies del 11-M, i després desprecien a tots els subsaharians que venen en pateres i moren a milers en les canàries; que juguen amb l’ambigüitat en tema d’immigracio, i no parlen de tots els diners que deixen, no els extrangers forrats, sinó els immigrants morts de fam que venen fugint de la guerra a treballar en treballs de merda que mosatros no volem, a costa dels quals ens estem lucrant a base de be (Elegido: ciutat amb mes cotxes de luxe de l’Estat), i que damunt deixen 5 voltes mes capital a les arques de l’Estat del que s’emporten als seus països (estudi realitzat per Miguel Sebastian, candidat a l’alcaldia de Madrid pel PSOE, doctor en economia i membre de la Fundacion de Estudios de Economia Aplicada)
Un PP i un PSOE, que van invertir el capital espanyol en “ladrillo”. Amb els doble problema que suposa invertir en un sector que no aporta capital del exterior. Per una part no impulsa els sectors punters que son els que fan créixer un país (investigació, tecnologia...) la qual cosa suposa que els nostres sous segueixen sent dels mes baixos d’Europa, i per altra banda, el preu de la vivenda es dispara per damunt de la mitjana europea. Una jugada rodona, si senyor.
Un PP i un PSOE que a mes a mes fan que el 64% dels nostres impostos s’invertisquen fora de la nostra comunitat, amb l’excusa de la solidaritat (solidaritat: proclamació, reivindicació de la justícia).
Un PP i un PSOE que segueixen practicant la censura, amb el tancament de totes les televisions que ho fan en valencià/català (infotv, tv3) i amb la manipulació constant a C9...
Un PP que odia la cultura valenciana i tot el que això significa.
Un PSOE que s’ha desfet del PV(País Valencià), i de tot el que significa, fins al punt de renunciar a la unitat lingüística (per als que no esteu al tanto, valencià i català, ja no son el mateix) o això diuen ells, que son experts en filologia, entre altres coses.
La moralina de tot això, no es només: NO ELS VOTES, sinó, que colabores, que intentes canviar esta societat delegativa, per una altra participativa. I això no vol dir necessàriament que t’afilies a un partit. També pots participar des de qualsevol associació, des de qualsevol col•lectiu que tinga ganes de fer coses. M’entens o no.
1. Completament d'acord amb tu. Pero... què podem fer si la societat està podrida? No només són els partits, és també la gran majoria de la gent la que mira cap un altre costat davant aquestos problemes. Tens alguna idea? jo estic farta de plantejar aquestes coses i molta gent ni em contesta, és com si els parlara en xinès. Som pocs els que volem fer algo, però jo no sé per on començar... Tens alguna idea??
2. Es molt difícil lluitar contra el sistema, hi ha molts filtres que fan que l'informació no ens arrive tal cual es. Estem mediatitzats pels mitjos de comunicació que no son independents. Cal veure els titulars dels periódics que parlen de una mateixa noticia, segons el periódic on la llitges semblen noticies diferents adaptades als interessos d'el partit al cual pertanyen.
Les multinacionals ens venen amb estudis fets a universitarts que no coneix ni sa mare que, com exemple, el sucre es una meravella i als pocs mesos deixa de ser-ho, simplement quan hi ha un exceés d'stock d'un producte propaguen les bondats d'eixe producte per traurese-lo de damunt.
Tal volta si els ciutadans esn unirem seriem més poderosos i podriem canviar molt, peró ja s'ocupen els polítics, la banca, els segurs, les grans multinacionals de fer-mos tornar al redil amb publicitats agresives que ens fan sentir com a bitxos raros si pensem diferent al que ells diuen.
Peró no hi ha que oblidar que els grans rius s'inicien amb una gota, siguem gotes fins a convertir-mos en riu que arrasse amb tota aquesta inmundicia i borreguisme.
I sobre tot respecte per les idees de tots.
3. La meua aposta política aniria més en el camí transformador: no podem permetre una monarquia, sobretot, per injusta, no podem permetre la destrucció del nostre patrimoni, del nostre medi, de les nostres rambles, dels rius, de la nostra cultura, de la nostra llengua, de la nostra vida amb salaris mínims i explotacions brutals. Hem d'apostar per la transformació constant, com diu el poema de Kavafis o la cançö de Lluís Llach, hem d'anar més lluny, molt més lluny, fins a Ítaca. I això només en gran part ho podem fer, malauradament, des de les administracions. I com ho podem fer? Fent la nostra política. Ja ho deia Joan Fuster: "su tu no fas la política, te la fan".
Aquesta és la meua opinió, cal una veu indígena, d'esquerres i valenta -sense interferències- per poder canviar la societat. És el moment històric de les nacions sense veu i, d'exemples, en tenim només obrir el periòdic tots els matins.
4. Per a tio Canya.
Referente a lo de las compensaciones económicas del 11 de marzo:
Si lo expresas de esa forma, lo escribes así, parece ser (ó así lo he entendido yo), que por ser víctima del 11 de marzo recibes una compensación económica,
¿te parece mal?
La compensación económica como bien dices, sirve para ayudarte a ir al psicólogo por ejemplo porque no has superado la muerte de una persona querida, porque si tienes la suerte de tener un trabajo de éstos basuras y un sueldo que no llegas a fín de mes, no estaría mal que el gobierno te pudiera ayudar, a través de compensaciones.
Eso queda muy bonito decirlo y escucharlo a través de discursos y por la televisión, que se va invertir dinero por parte del gobierno.
Ahora pregunto, ¿se está cumpliendo al 100 por 100 lo que se promete?
Hay que INFORMARSE para SABERLO.
A los que vienen en pateras, es un problema mundial no sólamente de España, porque ésta no es el motor del mundo.
Por lo que estoy leyendo en éstos blogs, sólo se critica la acción política del gobierno del pp y del psoe, y la actitud de las personas, en general como ciudadanos, pero ésto último menos.
Estáis buscando un cambio político, un cambio de organización ..., en definitiva, un cambio de vida.
Es cierto, estaría de acuerdo.
Salta a la vista que ésto no funciona.
Desde mi punto de vista, como joven que soy:
Persona que no pide perdón por no haber vivido en dictadura, o república. Lo digo porque parece ser que sino has vivido en esa época no has tenido historia ó infancia que contar.
No entiendo los reproches mutuos por parte de todos los partidos políticos, con descalificaciones que ABURREN.
Pues bien, la historia del colegio y del instituto (y las de un abuelo que asistió a la guerra del 36), me enseñaron que mataron los de derechas y los de izquierdas.
La gente se ha convertido en ¿pasotas?, ó yo prefiero utilizar el término borregos.
Pero es que son los propios políticos los que provocan esa situación.
La gente joven estamos cansados de escuchar palabras como nazis, fachas, comunistas, r
5. república. Lo digo porque parece ser que sino has vivido en esa época no has tenido historia ó infancia que contar.
No entiendo los reproches mutuos por parte de todos los partidos políticos, con descalificaciones que ABURREN.
Pues bien, la historia del colegio y del instituto (y las de un abuelo que asistió a la guerra del 36), me enseñaron que mataron los de derechas y los de izquierdas.
La gente se ha convertido en ¿pasotas?, ó yo prefiero utilizar el término borregos.
Pero es que son los propios políticos los que provocan esa situación.
La gente joven estamos cansados de escuchar palabras como nazis, fachas, comunistas, rojos, republicanos, peperos... ¿seguiis viviendo en la historia todavía? - ésto va para todos los que defienden ideas políticas -, ¿cómo gente que insulta a otros exigen cambios cuando todavía continúan con el pasado?, cuando termineis la guerra del pasado, empezamos a crear futuro, pero por favor, no meternos a la gente joven porque nos aburriis, y acabamos mirando para otro lado.
Es evidente, que todos queremos un cambio. Pero también es evidente, que ningún partido político nos representaría con sentido común.
Mientas no exista una organización que nazca desde el pueblo para el pueblo, ni de derechas ni de izquierdas, un órgano transparente, que aporte ideas, un nuevo cambio sin reproches, sin mentiras, sin malas intenciones ..., el cambio no llega.
Como alguien dijo por ahí arriba, la gente ó el sistema está podrido (no lo recuerdo bien), pregunta la crevillentina ausente: pues es fácil, crear opinión, hacer y descubrirle a la gente que puede cambiar y se puede mejorar, que no tengan miedo al compromiso. ¿te acuerdas de Pilar Manjón?, un discurso que produzca impacto social, y no hace falta recibir un atentado para apoyar a la gente, ni tener estudios, sino voluntad. Pero nadie tiene el suficiente valor, de enfrentarse al cambio, ó de crear una asociación que no persiga al pasado todavía.
Mientras la gente de éste país no olvide el pasado, y ésto no significa aceptarlo, mientras no se
6. mientras no se cierren las heridas, la gente vivirá como sino pasara nada, como bien deceis, mirando para otro lado. Lo que pasa, es que aquí miras para otro lado, y te encuentras lo mismo que mirando al otro lado que acabas de dejar de mirar. Como no hay alternativas .... la gente acaba siendo pasota.
Referente a lo de no votar:
Totalmente de acuerdo. Pero resulta ser, que si decides votar en blanco, porque no estás de acuerdo con ningún programa electoral, en definitiva, porque sabes que ninguno lo hará bien, aparece la ley d´hont, y te tienen pillado por todos lados.
Me gustaría conocer a esos colectivos que tú explicas, porque no conozco ó no he tenido la oportunidad de conocerlos.
Ah, y lo más sorprendente de todo, y ya me aburre escucharlo, llevo años desde el instituto escuchándolo, el problema de la lengua, ¿valenciana?, ¿catalana?, ¿dialecto?, que si se odia la cultura valenciana???
Ésto es alucinante. No conozco a nadie que odie una forma de comunicarse entre las personas. Cuando escucho ésto pienso: están obsesionados.
Vamos a ver: eres libre de expresarte en valenciano ó castellano, como si quisieras hablar en latín (si alguien te va a entender). Tenemos la libertad de poder elegir linea valenciana ó castellana en el colegio, y sabrás de sobra que hay listas de espera en valenciano. Libertad de expresarte en valenciano ó castellano. Cuando asistes a la administración pública, tienes dos opciones: castellano ó valenciano. Hasta si quieres un juicio en valenciano ó la resolución en valenciano. Eres libre para hablarles a tús hijos en valenciano. No se, creo que en la CV hay opciones, y decir que se odia la cultura valenciana, me parece exagerado.
Nunca entenderé esas opiniones de:
per la nostra llengua !!!, per el valencià!!!, si nadie va en contra del valenciano.
Cuando asisto a lugares públicos, me expreso en valenciano y nunca he tenido una mala contestación, ni he sido excluida ni me he sentido diferente.
7. El concepte de bilingüisme és un concepte fals, talment com el patim els valencianoparlants al País Valencià. Sra. Ram, aqui en este país, bilingüisme no és sinònim de triar una llengua o una altra, al contrari és sinònim de substitució lingüística. No s'alarme, és així. No ho dic jo, ho diu la sociolingüística, una branca de la lingüística que estudia la llengua en la societat.
Per a triar una llengua o una altra seria just que les dues llengües tingueren les mateixes oportunitats. I, malauraudament per a la nostra llengua no és així. Per posar un exemple, la nostra llengua ha sigut prohibida i perseguida des de fa tres-cents anys constantment i sense descans. Si al llarg de tres-cents anys t'estan dient que la teua llengua no val per a res, només per parlar en ta casa, al final, t'ho acabes creent. És com l'exemple de les dones i dels negres.
Quantes dones hi ha que s'han cregut que el seu rol en la societat està en la d'estar a la cuina i poca cosa més? Al valencià li passa el mateix. Quants negres han patit les conseqüències pel simple fet de ser diferents pel color de la seua pell? Quants negres s'avergonyixen de ser-ho per culpa de la canya que els han pegat? Casos com el del Michael Jackson -negres que volen ser blancs- potser que siga un cas extern anecdòtic, però quants n'han d'haver que preferirien ser blancs per no patir la violència d'una societat elitista? Molts, malauradament-. Al Valencià li passa el mateix.
No és una qüestió de triar una llengua o una altra, és qüestió que durant segles ens han dit que la nostra llengua era una merda i que parlar-la era de maleducats. Ens han acomplexat... Sort que encara hi ha gent valenta que planta cara al genoicidi cultural.
Ah! Sra. Ram, no em crec que parles en valencià sempre en públic perquè no em crec que hages tingut mai un problema. Jo ho faig sempre i he tingut uns quants problemes. Et pose un exemple, la premsa a voltes se'n fa ressò:
ELS FETS:
Una clienta d'una farmàcia de la Platja de Sant Joan (Alacantí) va ser expulsada dilluns passat del
8.
ELS FETS:
Una clienta d'una farmàcia de la Platja de Sant Joan (Alacantí) va ser expulsada dilluns passat del comerç per expressar-se en valencià. Els dependents es van negar a atendre la dona mentre no canviara de llengua i no van voler facilitar-li -en primera instància- el full de reclamacions, segons va apuntar ahir l'afectada, A.O., de 30 anys. La clienta, que va haver de patir els crits del propietari i d'una empleada, denunciarà els fets a Consum i al Col·legi de Farmacèutics.
A més, cal fer constància de les males maneres usades, ja que acabaren demanant a crits a esta persona que se n'anara de l'establiment amb l'excusa de "aquí no se atiende en valenciano". Però el que resulta més greu és que no facilitaren a esta persona el full de reclamacions per tal que observara la queixa que volia efectuar. Això, òbviament, és una flagrant vulneració dels drets que qualsevol ciutadà o ciutadana tenim com a usuaris o usuàries.
FONT:
El Mundo, Alacant 22 setembre 2004
9. por que no sigues buscando mas ejemplos en tu cataluña neonazi...?.
fets y fetets.
10. aqui tens la demostració sols ha reivindicat una persona la persecució de la seua llengua i se'l acusa de neonazi quan l'unic feixista es aquesta ''Clara''
11. Tio Canya tingue un fill, tio canya tingue un fill. Que li diuen tio canya. Porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra. I una faixa morellada.
Manda huevos que al hijo del tio canya le llamen también tio canya. Lo único bueno que han hecho los catalanes ha sido esta canción, joder, lo demás basura.
12. Mario, la cançó del Tio Canya és d'un grup valencià que s'anomena Al Tall. Si entens catalans com a sinònim de valencians, no et puc fer cap retret.
13. La mentalidad de lengua poderosa y que se tiene que perpetuar sobre el castellano es la misma.
Sabía que Al Tall la había compuesto, pero desconocia de donde eran. No obstante tampoco me preocupa mucho. La cancion sirve para unos y para otros.
14. Mario eres un jueu a Palestina! Un marroquí al Sàhara! Un anglès a Escòcia! Un nord-americà a Puerto Rico! Un serbi a Montenegro! En definitiva un colonitzador a una colònia. El que es creu l'amo de la gàbia!
15. Y tu un gilipollas
16. Viva el respeto y la tolerancia, si no penses com jo eres un imbècil. Que pena damos a veces los seres humanos, amb raó volen fer o han fet una llei per a respectar els drets dels tximpancés, a veces son más inteligentes que nosotros. Y escribo en dos lenguas porque las dos son válidas, si alguien nos quiso imponer la lengua castellana, no fem nosaltres ara el mateix amb la nostra llengua, hi ha que donar a conèixer les coses, no imposar-les.Y después cada uno que elija. Por favor un respeto a todas las ideas siempre que estas respeten la libertad de las personas.
17. Grijander, em pots dir com es pot imposar la nostra llengua a casa nostra? Alguna persona em pot dir que el francés s'imposa a França o l'anglés a Anglaterra? És absurd, com absurda és la realitat de la nostra llengua.
El bilingüisme tal i com l'exposes, amb paraules de la sociolingüística, no existeix. El que existeix és un procés de substitució lingüística, és a dir, una llengua que no ha sigut natural aquí com és el castellà (penseu castellà=Castella) ocupa l'espai comunicatiu de l'altra. En este cas la llengua pròpia, el valencià. No us oblideu que aquí parlem castellà perquè els valencians vam perdre una guerra a Almansa fa ara cosa de tres-cents anys. Si això no haguera passat així, no haguérem tingut la persecució que hem patit els valencianoparlants. Us sona el "En cristiano"!!!?? A mi, sí.
Quan alguna persona diu que el bilingüisme és elegir una o altra llengua, cal dir que és rotundament fals. Per què? Perquè una elecció ha de partir d'una igualtat de condicions i, malauradament, els que parlem valencià no tenim, ni de molt lluny, aquesta igualtat. Sempre serà bilingüe aquell que té el valencià com a llengua materna. Un castellanoparlant -salvant les excepcions- només parlarà una llengua: el castellà. I si hem de començar en una mateixa igualtat de condicions, hauríem de prohibir el castellà en l'escola, en els mitjans de comunicació, en l'administració, en l'església, etc. Així, d'aquesta manera d'aquí a tres-cens anys, podríem parlar de bilingüisme i partiríem d'una igualtat de condicions.
Se'ns ha fet creure que la nostra llengua és de segona divisió, que només val per anar per casa i que és una llengua, diguem-ne, de poca categoria. La història ens demostra que el mateix han fet amb aquells grups que han estat oprimits: les dones, els negres, etc. Ens han dit que les dones havien d'estara per criar i cuinar i molta gent s'ho ha cregut, ens han dit que el valencià era per anar per casa i, malauradament, també ens ho hem cregut.
(Nen no cal que et canvies el nick per insultar)
18. Hola Peret, em pareix molt bé que tinguem dret a valorar la nostra llengua tal com es mereix, perquè es tan valida com qualsevol altra i jo no pose en dubte esta questió, el que em sap greu es la falta de respecte que tenim les persones quan anem als extrems, perquè tan dolent es el que te diu que parles "en Cristiano", (que per cert es una expresió nefasta), i demostra la seua intoleráncia ,com el que está amb un grup de pèrsones que no parlen el valencià i no li ix dels ous parlar en castellà perquè estem a Valencia.A mi el que no m'agrada son els nacionalismes i/o localismes perque hi ha que recordar que abans de nosaltres hi han pasat per les nostres terres moltes i diverses cultures que hi han deixat la seua traça a les nostres costums i som hereus de tota aquesta mixtura de costums, tradicions, llengues, etc,que ens han portat fins el que som ara. Jo volía parlar més de la questió del respecte que de la questiò llingüìstica, i la idea que volía transmetre era la de que per damunt de tot estem les persones i que es una pena que els arguments de la majoría de la gent per a convencer de algo als demés siga la violéncia dialèctica , l'insult i la descalificació per sistema. Gracies per les teues paraules i que sapigues que compartix amb tu moltes idees, pero també et dic que no em suposa cap trauma parlar dues llengues i fer us d'elles segons la situació.
19. He leido este comentario y no pensaba comentar nada, lo único que haría sería echar más leña al fuego. Pero he leido el último comentario de grijander y he tenido que escribir, escribir porque no puedo estar más de acuerdo con lo que acaba de decir. Ahora Peret podrá criticar todo lo que quiera a grijander y hablar sobre su nacionalismo, pero en mi opinión el único que ha dicho algo sensato es grijander. Te apoyo totalmente y pienso igual que tu grijander.
Por cierto, no me gusta el nacionalismo, Peret ya puedes criticarme a mi también.
Un saludo.
PD: La primera vez que escribo aquí y la última, discusiones así no llevan a ningún sitio, cada uno se va a ir a su casa que pensando que él tiene toda la razón.
20. Si el fet de parlar la meua llengua resulta ser que és una falta de respecte, només denota que hi ha una situació que no és normal.
Amic Luigi, a mi no m'agrada definir-me com a nacionalista, però si el fet de parlar i escriure en valencià ja em dius nacionalista, per què no li donem la volta? Tu sempre parles i escrius en castellà, crec que mai no hauràs tingut cap problema lingüístic i allà on has anat sempre has parlat en la teua llengua. Sigues sincer, has tingut algun problema alguna volta? Deixa'm contestar, crec que no. I ara et pregunte jo: tu no eres nacionalista?
Qualsevol valencià o valenciana pot viure en castellà sensa cap problema, en canvi un valencià o valenciana és molt difícil que puga viure sempre en la seua /nostra llengua.
Luigi i Grijander, hi ha dos tipus de nacionalisme: L'expansiu i el de resistència. L'expansiu és el castellà i el de resistència és el valencià. L'expansió del castellà no s'ha fet democràticament ni res per l'estil, s'ha fet amb violència, guerres i destrucció. Aquí i a Xile!
Així és que jo sóc nacionalista per obligació perquè per poder exercir els meus drets, m'he de rebel·lar.
AMic Grijander, A mi tampoc no em suposa cap trauma parlar dues llengües, al contrari! En parle sis. I n'estic estudiant dues més. Però sé perfectament que el valencià no està en igualtat de condicions i si no la salvem nosaltres, ningú no ho farà. És qüestió de normalitat i de justícia, simplement.
