Castellano Valencià
Castellano Valencià Aventures i desventures d'un exiliat
Molt be, ja veig als comentaris que hi ha nivell, i que no us deixeu emportar pel borreguisme. Ahi teniu la prova de que en som uns quants de frikis, que encara pensem i ens preocupem. Lamente dir-vos que, si tinguera la solucio a este desgavell, ja l'haguera posat en practica, pero no la tinc. Com be he llegit en un del comentaris, estem tan atrapats en este sistema que es impossible surtir-se'n. Pero crec que alguna coseta, encara que siga per donar un poc per sac, podem fer. Una ja la comentava, i es participar en les decisions que passen al nostre voltant inmediat, ja siga mitjançant un partit politic o associacio. Altra es estar ben informat (si aixo es possible) intentant contrastar al maxim totes les informacions. Per a aixo es vital saber qui esta darrere de cada mitja i a que es dedica.
I la ultima seria intentar viure al marge del sistema: si no consumeixes, no pagues impostos. I si consumeixes intenta saber que hi ha darrere d'allo que compres. Hi ha una revista que es diu OPCIONS, que esta molt be. Dona informacio sobre les moltes marques del mercat, les seues vinculacions i la seua etica.
Pero a mi la opcio que mes m'agrada es el trueque. Es la unica forma de viure en una comunitat al marge del sistema on tots els seus integrants tenen la subsistencia assegurada (a tots els nivells perque tot es pot intercanviar: des d'aliments a cultura). He de dir que encara no la pose en practica pero espere fer-ho prompte.
Espere haver aportat un poc de llum a tota esta foscor que ens envolta. Seguiu aportant les vostres idees; es la unica forma d'aprendre i d'avançar. Salut!
Perdoneu les faltes pero no se perque no puc posar accents.
No se si alguna volta vos heu parat a pensar en la dinàmica que porta la política últimament, i quan dic últimament, em refereisc als últims 25 anys de “democràcia” que portem. Que han fet els polítics estos anys i cap a on anem. Segons la meua visió han sigut 25 anys perduts que no ens porten enlloc, només que a una societat podrida per la falta de valors socials i ecològics. Tot gràcies a eixa lacra denominada capitalisme.
Els grans partits ens han convençut perquè deixem a les seues mans el nostre futur i els nostres diners, i així anem, cap al canvi climàtic, la corrupció i la cada volta mes gran diferencia entre pobres i rics.
El PP ens “convenç” per anar a la guerra, promou la por i la inseguretat amb la certesa de que suplicarem per estar mes controlats, per tenir menys llibertats (en la pel•lícula V de Vendeta teniu un exemple aclaridor del que dic).
El PSOE, amb el seu talant ens enganya donant suport a empreses com Repsol YPF, pel simple fet, diu, de ser una empresa espanyola. Se li va oblidar dir que només en part, però, no només això, sinó que també va oblidar dir que la raó per la que defensava tan aferrissadament Repsol, era perquè, tots els diners dels nostres plans de pensions estaven invertits en borsa a nom d’una empresa denominada Repsol YPF; una empresa que, com totes les petroleres, arrasa literalment tots els boscos verges que queden al mon, concretament a Bolívia. Una empresa que paga a 6 dolars el barril de petroli al govern bolivià, menys de la meitat del que val al mercat internacional.
Un PP i un PSOE (juntament amb el banc mundial) que es plenen la boca dient que van a condemnar el deute extern, i despres, no nomes no es veritat, sinó que estan ingressant d’estos països 5 voltes eixe deute cada any en concepte d’interessos.
Un PP i un PSOE que van donant nacionalitat, i compensacions econòmiques a les famílies del 11-M, i després desprecien a tots els subsaharians que venen en pateres i moren a milers en les canàries; que juguen amb l’ambigüitat en tema d’immigracio, i no parlen de tots els diners que deixen, no els extrangers forrats, sinó els immigrants morts de fam que venen fugint de la guerra a treballar en treballs de merda que mosatros no volem, a costa dels quals ens estem lucrant a base de be (Elegido: ciutat amb mes cotxes de luxe de l’Estat), i que damunt deixen 5 voltes mes capital a les arques de l’Estat del que s’emporten als seus països (estudi realitzat per Miguel Sebastian, candidat a l’alcaldia de Madrid pel PSOE, doctor en economia i membre de la Fundacion de Estudios de Economia Aplicada)
Un PP i un PSOE, que van invertir el capital espanyol en “ladrillo”. Amb els doble problema que suposa invertir en un sector que no aporta capital del exterior. Per una part no impulsa els sectors punters que son els que fan créixer un país (investigació, tecnologia...) la qual cosa suposa que els nostres sous segueixen sent dels mes baixos d’Europa, i per altra banda, el preu de la vivenda es dispara per damunt de la mitjana europea. Una jugada rodona, si senyor.
Un PP i un PSOE que a mes a mes fan que el 64% dels nostres impostos s’invertisquen fora de la nostra comunitat, amb l’excusa de la solidaritat (solidaritat: proclamació, reivindicació de la justícia).
Un PP i un PSOE que segueixen practicant la censura, amb el tancament de totes les televisions que ho fan en valencià/català (infotv, tv3) i amb la manipulació constant a C9...
Un PP que odia la cultura valenciana i tot el que això significa.
Un PSOE que s’ha desfet del PV(País Valencià), i de tot el que significa, fins al punt de renunciar a la unitat lingüística (per als que no esteu al tanto, valencià i català, ja no son el mateix) o això diuen ells, que son experts en filologia, entre altres coses.
La moralina de tot això, no es només: NO ELS VOTES, sinó, que colabores, que intentes canviar esta societat delegativa, per una altra participativa. I això no vol dir necessàriament que t’afilies a un partit. També pots participar des de qualsevol associació, des de qualsevol col•lectiu que tinga ganes de fer coses. M’entens o no.
