http://www.cuadernosciudadanos.net/Carmela La desolació que sent ara mateix al mirar al meu voltant m'ha fet acudir a aquest raconet per poder soltar ací tota la pena que sent. Estem destruïnt la nostra casa, la de tots, i ens estem destruïnt els uns als altres. Un poquet d'humanitat, per fav es_ES http://backend.userland.com/rss 60 http://crevillent.cuadernosciudadanos.net/Carmela/2007/06/22/que-vos-passa/ Fri, 22 Jun 2007 09:08:52 +0000 General 25663@http://www.cuadernosciudadanos.net Hey, però què està passant que ja no diu ningú res? Vos heu quedat dormint? Pareix que ha habut una poqueta tensió i ja no n'hi han ganes de debatir. Bueno, ingaaaa. Que sempre és bo discutir un poquet pa ser conscients de que la nostra veritat no sempre té que ser la veritat del que tenim al costat. No fa falta crear polèmica per comentar les cosetes que ens interessen. Ni siquiera crec que siga necessari que casi tots els temes que es tracten tinguen que ser en referència al nostre poble. Tenim moltes més inquietuts i aquest és un bon lloc per expresar-les. Inga, va, anem a recuperar les velles i bones costums.
]]> http://www.cuadernosciudadanos.net/Carmela?p=25663&c=1&tb=1&pb=1#comments http://crevillent.cuadernosciudadanos.net/Carmela/2007/06/20/ara-resulta-que-una-copa-de-vi-es-roina/ Wed, 20 Jun 2007 13:36:47 +0000 General 25459@http://www.cuadernosciudadanos.net Heu sentit les notícies hui? Astò és més que se diga!!! Ara resulta que des de l'1 de juliol estarà prohibit fer publicitat de lo saludable que és una copa de vi al dia o la cervesa amb moderació!!!! Ho ha dit la ministra de ¿sanitat, crec? però no ha segut cosa d'ella: és idea de tot el continent europeu. TOMA MORENOOOO. En lloc d'educar a la gent es preferix la moda de prohibir tot lo que mos pot portar problemes. Des del meu punt de vista, l'alcohol no és un perill si la gent te conciència del que du a les mans. El perill és la pròpia gent, normalment uns inconscients, i que deuria de ser una altra la postura a adoptar. Previndre, eixa és la paraula, educar sobre totes les coses. http://www.cuadernosciudadanos.net/Carmela?p=25459&c=1&tb=1&pb=1#comments http://crevillent.cuadernosciudadanos.net/Carmela/2007/05/11/divorcios-la-peste-del-siglo-xxi/ Fri, 11 May 2007 14:58:47 +0000 General 21783@http://www.cuadernosciudadanos.net Supongo que la mayoría de nosotros conoce algún caso de divorcio y estoy prácticamente segura de que pocos sabéis de alguna pareja que haya acabado su vida en común de manera cordial. Los que no hayan tenido hijos, se evitan esa pena, porque no hay nada peor que ver que si no te equivocas tú, se equivoca tu ex-pareja, pero que siempre, siempre, el único perjudicad@ es ese hijo o hija. Seguro que hay más de uno o una que tras haber metido la pata alguna que otra vez se habrá dado cuenta de su error y lo habrá intentado enmendar. Pero, ¿qué ocurre cuando sólo una de las partes intenta retomar los buenos modos para evitarle más daño al inocente? ¿Suele ocurrir que el que todavía vive lleno de resentimiento acabe por tener malas relaciones con su hij@? Porque, no nos equivoquemos: subestimamos la inteligencia de los niños, pero SE DAN CUENTA DE TODO; siempre acaban por ver quién de las dos partes les hace daño, dándose por completo a la otra y negándose a tener una relación cordial con su otro progenitor. A cualquier madre o padre le duele ver que su hij@ le da la espalda. Pero no sólo eso: también le duele ver el rencor que siente hacia el que le ha estado utilizando. Siempre es el más inocente quien paga por el fracaso matrimonial de sus padres, bien sea porque uno de ellos o ambos intentan enfrentarle al otro o porque le utilizan para hacerle daño a su ex-pareja. ¿No se dan cuenta de que primeramente se le hace daño al niño? Es totalmente innecesario que se lleven bien, pero es obligatorio, POR EL BIEN DE ESOS NIÑOS, que al menos puedan hablar de todo lo relacionado con ellos: estudios, médicos, vacaciones, celebraciones... Todos aquellos que se puedan ver reflejados en esta situación, por favor, paraos y pensad si estáis cometiendo algún fallo y enmendadlo. Esos niños lo merecen, para que no crezcan condicionados contra el hecho de tener pareja. Todo lo que ven durante su infancia lo van a repetir el resto de su vida. Son patrones de conducta que aprendemos y que son muy difíciles de cambiar. Un niño tendría que sonreir, no pensar; tendría que jugar, no estar creando estrategias para tener contento a todo el mundo. Sé que este tema puede crear controversia, pero no es esa mi intención. Hoy por hoy son este tipo de lacras las que se comen a la sociendad: odio, rencor, venganza,... que llevan a divorcios contenciosos, amenazas, coacciones... Está claro que cada día se "aguanta" menos, y creo que nadie debe "aguantar" si la situación ha llegado a ser insostenible. Supongo que siempre, hablando de cualquier problema, acabamos llegando a la misma conclusión: FALTA DE EDUCACIÓN. No sé si es el momento y el lugar para hablar de las diferencias entre hombres y mujeres, así que sólo voy a hacer un pequeño comentario que espero no ofenda a nadie: NOS HEMOS VUELTO MUY EGOISTAS, TODOS. Recuperemos la humanidad, cuesta mucho menos trabajo dibujar una sonrisa en nuestra cara todos los días, a pesar de que no tengamos motivos para sonreir. Al final, una buena costumbre como esa, nos trae la paz y la serenidad a nuestras vidas. Si no, haced la prueba. Yo lo hice, y hoy estoy contenta.
Todos aquellos que se puedan ver reflejados en esta situación, por favor, paraos y pensad si estáis cometiendo algún fallo y enmendadlo. Esos niños lo merecen, para que no crezcan condicionados contra el hecho de tener pareja. Todo lo que ven durante su infancia lo van a repetir el resto de su vida. Son patrones de conducta que aprendemos y que son muy difíciles de cambiar. Un niño tendría que sonreir, no pensar; tendría que jugar, no estar creando estrategias para tener contento a todo el mundo.

Sé que este tema puede crear controversia, pero no es esa mi intención. Hoy por hoy son este tipo de lacras las que se comen a la sociendad: odio, rencor, venganza,... que llevan a divorcios contenciosos, amenazas, coacciones... Está claro que cada día se "aguanta" menos, y creo que nadie debe "aguantar" si la situación ha llegado a ser insostenible. Supongo que siempre, hablando de cualquier problema, acabamos llegando a la misma conclusión: FALTA DE EDUCACIÓN. No sé si es el momento y el lugar para hablar de las diferencias entre hombres y mujeres, así que sólo voy a hacer un pequeño comentario que espero no ofenda a nadie: NOS HEMOS VUELTO MUY EGOISTAS, TODOS. Recuperemos la humanidad, cuesta mucho menos trabajo dibujar una sonrisa en nuestra cara todos los días, a pesar de que no tengamos motivos para sonreir. Al final, una buena costumbre como esa, nos trae la paz y la serenidad a nuestras vidas. Si no, haced la prueba. Yo lo hice, y hoy estoy contenta.
]]> http://www.cuadernosciudadanos.net/Carmela?p=21783&c=1&tb=1&pb=1#comments http://crevillent.cuadernosciudadanos.net/Carmela/2007/04/11/salvador/ Wed, 11 Apr 2007 13:59:22 +0000 General 19400@http://www.cuadernosciudadanos.net L'altra nit vaig veure "Salvador"... Tot aquell que l'haja vist i l'haja sentit amb el cor sabrà que puc dir ben poc. La cantitat de sentiments que se me van agolpar al cor va ser brutal. Pena, això és el que vaig sentir, molta pena. El que jo estic fent ara mateix (escriure en la meua llengua) era algo impenssable fa apenes 33 anys. Quan va començar la peli el primer que vaig pensar va ser "este xic, tan mono, tan jove... no té altra cosa que fer que agafar les armes per combatre el sistema. Un altre etarra". Be, estava equivocada. Pareix que el xic tampoc anava per ahí matant a dreta i esquerra, solament defensava allò en lo que ell creïa. Pa què? Pa que en un moment donat tinga que defensar la seua pròpia vida, acabe matant a un poli, jove també, i que damunt la justícia no el deixe ni siquiera aportar la seua declaració on es veia clarament que el que van fer el tres polis que el van pillar va ser un abús d'autoritat en tota regla. I més encara, les bales que van matar a poli jove van ser dels seus propis companys. Ell no estava en situació d'apuntar a cap d'ells, ja que l'havien deixat fet pols després de semejant apallisament. Al final, garrote vil. Sabeu?? Fa cuatre dies encara mataven al personal amb el garrote. Em vaig sentir com una desconeguda en este planeta, on se mata perque sí, on no n'hi ha ni pietat ni humanitat. No me va parèixer be la manera que va tindre este xic de defensar la seua postura, tampoc me va agradar vore que moria un poli jove per la falta de coneiximent i d'educació del personal. Quan estàs a un bando, els del contrari son "dolents", sempre, estigues en el bando que estigues. Tan dona si és dreta o esquerra. Sempre és la mateixa història. Tinc la sensació de que el que passava als anys setanta baix el règim de Franco (aquí sólo se habla y se escribe en español), està passant una altra vegada però al contrari. Vas a Catalunya i si no parles la seua llengua, ni l'escrius, no se dignen a parlar l'espanyol si resulta que és la única que entens. Me pareix molt be que vullguem que la nostra llengua sobrevisca, però no sent uns maleducats. Estem tornant cap arrere, radicalizant per tal de lluitar per el que creem. Molts vos estareu preguntant "entonces, per què escriu en valencià?" Ho faig perque aquest és el rinconet del poble, i la gran majoria, parleu o no valencià a les vostres cases, l'enteneu perfectament. Les escoles s'han encarregat d'això, i sentiu-vos tots orgullosos per poder entendre i parlar dos llengües: el valencià (llengua que heu mamat) i l'espanyol (llengua del nostre païs). Ni sóc de la dreta ni de l'esquerra, i em sent orgullosa de ser qui sóc, aunque de vegades em sent un bitxo raro dins d'aquesta societat que t'obliga a posicionar-te d'un bando o d'un altre. Ho sent molt, el meu bando és la humanitat.Un beset per a tots. L'altra nit vaig veure "Salvador"... Tot aquell que l'haja vist i l'haja sentit amb el cor sabrà que puc dir ben poc. La cantitat de sentiments que se me van agolpar al cor va ser brutal. Pena, això és el que vaig sentir, molta pena. El que jo estic fent ara mateix (escriure en la meua llengua) era algo impenssable fa apenes 33 anys. Quan va començar la peli el primer que vaig pensar va ser "este xic, tan mono, tan jove... no té altra cosa que fer que agafar les armes per combatre el sistema. Un altre etarra". Be, estava equivocada. Pareix que el xic tampoc anava per ahí matant a dreta i esquerra, solament defensava allò en lo que ell creïa. Pa què? Pa que en un moment donat tinga que defensar la seua pròpia vida, acabe matant a un poli, jove també, i que damunt la justícia no el deixe ni siquiera aportar la seua declaració on es veia clarament que el que van fer el tres polis que el van pillar va ser un abús d'autoritat en tota regla. I més encara, les bales que van matar a poli jove van ser dels seus propis companys. Ell no estava en situació d'apuntar a cap d'ells, ja que l'havien deixat fet pols després de semejant apallisament. Al final, garrote vil. Sabeu?? Fa cuatre dies encara mataven al personal amb el garrote. Em vaig sentir com una desconeguda en este planeta, on se mata perque sí, on no n'hi ha ni pietat ni humanitat. No me va parèixer be la manera que va tindre este xic de defensar la seua postura, tampoc me va agradar vore que moria un poli jove per la falta de coneiximent i d'educació del personal. Quan estàs a un bando, els del contrari son "dolents", sempre, estigues en el bando que estigues. Tan dona si és dreta o esquerra. Sempre és la mateixa història. Tinc la sensació de que el que passava als anys setanta baix el règim de Franco (aquí sólo se habla y se escribe en español), està passant una altra vegada però al contrari. Vas a Catalunya i si no parles la seua llengua, ni l'escrius, no se dignen a parlar l'espanyol si resulta que és la única que entens. Me pareix molt be que vullguem que la nostra llengua sobrevisca, però no sent uns maleducats. Estem tornant cap arrere, radicalizant per tal de lluitar per el que creem. Molts vos estareu preguntant "entonces, per què escriu en valencià?" Ho faig perque aquest és el rinconet del poble, i la gran majoria, parleu o no valencià a les vostres cases, l'enteneu perfectament. Les escoles s'han encarregat d'això, i sentiu-vos tots orgullosos per poder entendre i parlar dos llengües: el valencià (llengua que heu mamat) i l'espanyol (llengua del nostre païs). Ni sóc de la dreta ni de l'esquerra, i em sent orgullosa de ser qui sóc, aunque de vegades em sent un bitxo raro dins d'aquesta societat que t'obliga a posicionar-te d'un bando o d'un altre. Ho sent molt, el meu bando és la humanitat.
Un beset per a tots.]]> http://www.cuadernosciudadanos.net/Carmela?p=19400&c=1&tb=1&pb=1#comments