vull tornar al meu planeta

SALVADOR

11/04/2007

L'altra nit vaig veure "Salvador"... Tot aquell que l'haja vist i l'haja sentit amb el cor sabrà que puc dir ben poc. La cantitat de sentiments que se me van agolpar al cor va ser brutal. Pena, això és el que vaig sentir, molta pena. El que jo estic fent ara mateix (escriure en la meua llengua) era algo impenssable fa apenes 33 anys. Quan va començar la peli el primer que vaig pensar va ser "este xic, tan mono, tan jove... no té altra cosa que fer que agafar les armes per combatre el sistema. Un altre etarra". Be, estava equivocada. Pareix que el xic tampoc anava per ahí matant a dreta i esquerra, solament defensava allò en lo que ell creïa. Pa què? Pa que en un moment donat tinga que defensar la seua pròpia vida, acabe matant a un poli, jove també, i que damunt la justícia no el deixe ni siquiera aportar la seua declaració on es veia clarament que el que van fer el tres polis que el van pillar va ser un abús d'autoritat en tota regla. I més encara, les bales que van matar a poli jove van ser dels seus propis companys. Ell no estava en situació d'apuntar a cap d'ells, ja que l'havien deixat fet pols després de semejant apallisament. Al final, garrote vil. Sabeu?? Fa cuatre dies encara mataven al personal amb el garrote. Em vaig sentir com una desconeguda en este planeta, on se mata perque sí, on no n'hi ha ni pietat ni humanitat. No me va parèixer be la manera que va tindre este xic de defensar la seua postura, tampoc me va agradar vore que moria un poli jove per la falta de coneiximent i d'educació del personal. Quan estàs a un bando, els del contrari son "dolents", sempre, estigues en el bando que estigues. Tan dona si és dreta o esquerra. Sempre és la mateixa història. Tinc la sensació de que el que passava als anys setanta baix el règim de Franco (aquí sólo se habla y se escribe en español), està passant una altra vegada però al contrari. Vas a Catalunya i si no parles la seua llengua, ni l'escrius, no se dignen a parlar l'espanyol si resulta que és la única que entens. Me pareix molt be que vullguem que la nostra llengua sobrevisca, però no sent uns maleducats. Estem tornant cap arrere, radicalizant per tal de lluitar per el que creem. Molts vos estareu preguntant "entonces, per què escriu en valencià?" Ho faig perque aquest és el rinconet del poble, i la gran majoria, parleu o no valencià a les vostres cases, l'enteneu perfectament. Les escoles s'han encarregat d'això, i sentiu-vos tots orgullosos per poder entendre i parlar dos llengües: el valencià (llengua que heu mamat) i l'espanyol (llengua del nostre païs). Ni sóc de la dreta ni de l'esquerra, i em sent orgullosa de ser qui sóc, aunque de vegades em sent un bitxo raro dins d'aquesta societat que t'obliga a posicionar-te d'un bando o d'un altre. Ho sent molt, el meu bando és la humanitat.
Un beset per a tots.